El volum documental de l'arxiu es configura a partir de dos grans fons: el municipal, pròpiament dit, i el de la Comuna del Camp, institució supramunicipal d'origen medieval (del segle XIV al 1714) que va tenir la seva seu permanent a la Selva del Camp.
El fons municipal està format per un total de 7.988 documents que abasten un període de 730 anys d'història local. El document més antic és un pergamí datat l'any 1209, mentre que els documents més contemporanis són de l'any 1939; s'ha pres aquest any com a límit de l'arxiu històric i data d'inici del que ha quedat com a arxiu administratiu, tenint en compte que al final de la guerra civil comença una nova època quant a l'organització de l'administració municipal.
Es tracta d'un fons extremadament ric en totes les sèries documentals, això està directament relacionat amb la importància històrica de la vila i amb la cura que els oficis municipals han posat en la seva conservació. Després esmentarem els aspectes relacionats amb la preservació de l'arxiu, però ens agradaria ara fer referència específica a les sèries que més destaquen per la seva globalitat, continuïtat cronològica i riquesa històrica.
Com gairebé tots els fons municipals, el capítol més representat és el de la hisenda local; la intervenció, la tresoreria i, sobretot, l'apartat fiscal, s'enduen un bon tros de pastís (un total de 2.503 documents). Destaquen les sèries dels llibres de valies (1404-1724), o les dels llibres del cadastre (1717-1848), o les sèries corresponents al gran nombre de repartiments fiscals característic del segle XIX. Juntes, aquestes sèries, permeten reconstruir fidelment l'aparell fiscal municipal i estatal des de l'any 1404 i fins al 1939 sense cap tall històric important. La mateixa situació la podem descriure pel que fa a la comptabilitat municipal: des dels primers llibres de compres del segle XV fins als més moderns llibres de caixa i d'intervenció del segle XX, les sèries de documents són molt completes, només colpides pels canvis succeïts en la configuració de les administracions municipals al llarg d'aquests segles, canvis que queden molt palesos a l'àrea d'hisenda.
La correspondència forma també part de les sèries documentals extenses i cronològicament completes, però es tracta igualment d'un capítol gens original en el context dels arxius municipals; és, però, aixo sí, ple d'una informació valuosíssima i d'inexcusable consulta per a qualsevol treball de recerca històrica.
Volem fer referència, però, al capítol que hem de considerar més idiosincràtic del fons municipal selvatà, el que li confereix més d'identirat; ens referim a les sèries que formen l'apartat de l'administració general dedicat als serveis jurídics. Les universitats medievals, sovint es querellaven amb les viles veïnes, però això que és un fet normal a molts municipis, resulta ser fonamental per a la història de la Selva, donat que tradicionalment i fins avui encara, viu i sobreviu gràcies a uns recursos aqüífers que neixen fora vila, a l'Albiol. La defensa d'aquest dret (antigament no es limitava tan sols a l'aigua, sinó que es tractava d'un dret d'empriu de la totalitat dels recursos naturals de la universitat veïna) i d'altres, va portar a la vila a mantenir repetidament causes judicials, processos que calia documentar amb proves irrefutables dels diversos privilegis i drets que la Selva havia adquirit amb el pas dels anys. Sens dubte, aquesta necessitat de documentació ha tingut molt a veure en l'interès amb què els governants locals han servat l'arxiu municipal. Els informes dels advocats, les sentències, les appel•lacions, les articulates, i altres documents dels nombrosos processos han conformal un capítol molt important en quantitat i qualitat.
Esment a part mereixen també els 561 pergamins del fons municipal. Es tracta d'un volum molt considerable de documents (l'Arxiu Històric de Riudoms, per exemple, en té 31) en pergamí i que ja dóna una idea de les bones condicions amb què s'ha conservar l'arxiu. El pergamí més antic, ja esmentat, data de l'any 1209; el més modern és un pergamí del segle XVIII que té com a particularitat el fet que es tracta d'una impressió. L'estat de conservació del fons en pergamí és òptim donat que es trobaven tots ells plegats, lligats en grups i desats al fons d'un armari. Això no obstant, cal que siguin sotmesos a un procés de neteja i planxat, després del qual podran ser degudament mesurats i estudiats.
Hem destacat fins ara les sèries documentals més voluminoses, però això no vol dir que la resta siguin menys completes i riques en dades d'interès. Sèries com les dels arrendaments municipals, les de les eleccions, les dels padrons de població, les de les quintes, i d'altres que obviem esmentar, ajuden a configurar el fons municipal de l'arxiu històric com un dels més complets de la comarca.
Catàleg de l'Arxiu Històric de la Selva del Camp. Fons Municipal i fons de la Comuna del Camp. A cura de Montserrat Soronellas Masdeu. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV 1993.