La documentació de la Comuna del Camp, excepció feta dels llibres de compres i de determinacions de consells de Comuna, fàcilment identificables, estava completament barrejada amb la resta de documents del fons municipal. Es va haver de procedir, doncs, a la seva identificació i individualització abans de dur a terme l' ordenació.
En el catàleg Batlle es registren quatre documents de la Comuna del Camp: un llibre de compres, una procura, una acta de Consell i un llibre amb la relació de les viles pertanyents a la institució. En una nota a peu de pàgina Josep Batlle explica el següent:
A excepció deis quatre documents que seguexen, tot lo pertanyent á dita Comuna, Apocas, Concordias ó juntas se selebraban en esta de la Selva ahon se congregaban; Gastos, pasaments de comptes, etc, se trobará a las dos caxas que fan de Mesa ó l’Altar de la Casa del present Comú, ab lo modo següent, haventme aparegut suficient Archivar per memoria aquelis quatre instruments rotulats de n.o 386- 387-388-389. A la Caxa de dalt de tres panys (que era lo antich Arxiu y ahon se guardaban los Deposits y se tancaban las bosas que contenian los inseculats) y ha la Carta, notas y papers de la Comuna poch útils (...) Lo de la Caxa de bax són vuit llibres en foli de conselis, Determinacions y Comptes de la Comuna, Un Plech de Pergamins rotulat: Actes de la Comuna del Camp...
Aquesta és tota la referència que fa J. Batlle a la documentació de la Comuna. Evidentment, no va considerar que la seva ordenació fos tan important com la del fons municipal.
Un cop revisada tota la documentació d'aquest fons, ens vam adonar que, de fet, podia ser ordenada i classificada en base al mateix esquema que el fons municipal, donat que el funcionament d'aquesta institució de caire supramunicipal s'hi assemblava força i tenia competències semblants a les dels municipis d' Antic Règim, tot i que força més reduïdes. Així, es podia utilitzar el capítol dedicat a l'Administració General on hi tenien cabuda els documents que testimoniaven els privilegis i drets dels nobles de la Comuna, els llibres d'acords de Consells, la correspondència i els expedients dels processos judicials que la Comuna va mantenir amb altres jurisdiccions. Una altra competència de la institució comunera era la d'hisenda, capítol en el qual recollim els llibres de compres, els albarans i les talles repartides proporcionalment al fogatge de les diferents viles. Hi ha encara una tercera competència que és la relacionada amb els serveis militars i, més en concret, la gestió dels subministraments fets a les tropes per part dels municipis de la Comuna en diferents moments de confrontació bèl•lica.
Per a la classificació d'aquests tres grans blocs de documents s’ha utilitzat el mateix quadre classificatori que en el cas del fons municipal, conservant, fins i tot, la numeració.